Polítics i periodistes

Viuen plegats dalt d’un turó. Els uns fan discursos; els altres els transcriuen. Els uns fan estratègies; els altres les interpreten. Els uns fan valer el seu poder; els altres la seva influència. Els uns van amb corbata i vestit jaqueta perquè són persones serioses; els altres van amb texans perquè es creuen rebels. Els uns posen els ingredients a sobre la taula; els altres els cuinen i l’endemà tots mengen paella. Els uns adoctrinen dalt d’un púlpit, fent servir paraules grandiloqüents; els altres discuteixen sobre el sexe dels àngels, fingint que saben d’allò que parlen. Els uns fan veure que odien els altres; els altres fan veure que odien els uns. I a la falda del turó, la gent es demana: ¿però què collons fan aquests bojos?

Muntanyes

Va allargar la mà i va acariciar suaument els cims i les carenes de Tramuntana.

Fugida

A les porxades del Parlament una dona fa vaga de fam. En té uns seixanta i és de Portocristo. Diu que els serveis socials li han segrestat els néts. Cada nit s’embolcalla en un sac de dormir blau i s’estira en un matalàs de platja transparent. De dia, passa les hores caminant amunt i avall, sota el cel primaveral i els cants aguts de les falzies. Parla de falsificació d’informes i de tècnics incompetents. Els infants els van donar en adopció fa vuit anys i la petita —són un nen i una nena— potser ja ni tan sols s’enrecorda d’ella. El relat escarrufa, però poc després, en mig de totes les paraules, amolla la frase clau. “Estic amenaçada de mort, és ben vere lo que te dic”. I llavors respires alleujat, perquè ràpidament conclous que està boja. T’aixeques i segueixes caminant.

Cistella

Des que la meva bicicleta dorm al carrer, m’he trobat els objectes més insospitats a dins la cistella. No només hi han anat a parar botelles buides, papers de plata i restes de menjar -això és el que hom podria imaginar-, sinó que també m’he sorprès recollint-hi cotxes de joguina, un pot de crema antiestries i fins i tot un niu de coloms amb dos ous a dins. Una vegada, m’hi va caure una ploma d’un ocell multicolor i la vaig dur —carrer Conqueridor amunt, carrer Conqueridor avall— durant un grapat de mesos, fins que la pluja la va espenyar (feia tan bonic, amb aquells reflexos!). Cartes astrals, fulletons religiosos amb ensenyances sobre el sentit de la vida i ordres d’embargament són diversos exemples de papers que també hi han anat a parar. Però res és comparable a la família de barbies que una nit va decidir trobar-hi aixopluc. La mare i el marit —esbeltíssims—, el nen i la nena —rossos, cabells llisos i ratlla al costat— i fins i tot un gat, un gos i un periquito. Què els devia haver espitjat a abandonar la comoditat del seu pis elegant —terres de marbre, mobles de disseny, televisió extraplana de cinquanta polzades— per instal·lar-se a la modesta cistella metàl·lica d’una bicicleta urbana? Encara els passejo.

Canes

Déu meu. Una altra. No era una falsa alarma, no. I a sobre aquesta se m’ha posat de punta. Diuen que si te les treus, te’n surten deu per cada una que t’has llevat. Me la deixo? Hòstia, no es suposava que seria jove per sempre? On puc comprar l’elixir de l’eterna joventut?

Capfico

Ha rebuscat dins l’armari fins trobar una samarreta de màniga curta. És blanca i no contrasta amb la seva pell. Al ventre encara li queda alguna marca llunyana de l’estiu passat, però pel que fa als braços podria haver-se passat la vida visquent a Noruega.  Què hi farem. L’aire fresc a través de la finestra del cotxe li comença a indicar que sí, que és real, que l’hivern s’ha acabat. Però res és equiparable al poder evocador de la crema solar. La flaire que t’impregna tot just obres el pot i et transporta de cop als castells d’arena, a les baralles de cartes, a les converses sobre la tovallola i als jocs càlids i despreocupats. Per un instant li sembla que fa un segle.

Vitamina sol

A la plaça fa un sol espectacular. El cel és net, brillant. Dos individus se m’asseuen a la taula del costat. L’un li diu a l’altre: “Te vas ahora a la playa con un mp3, dos porros y treinta euros en el bolsillo y tienes lo que siempre has querido”.